Projectes europeus (e-twinning)

WOMEN IN ART

WOMEN IN ART. BREAKING THE INVISIBILITY LOOP
LES DONES EN L’ART. TRENCANT EL BUCLE DE LA INVISIBILITAT

Women in art es tracta d’un projecte Erasmus+ KA229 d’Intercanvi de bones pràctiques amb mobilitat d’alumnat d’Educació Primària (de 10 a 12 anys) coordinat per l’Escola Les Carolines (Cooperativa Valenciana d’ensenyament).

Els principals objectius d’aquest projecte són d’una banda, trencar els estereotips de gènere i el bucle de la invisibilitat de les dones artistes i d’altra banda ampliar la mirada de l’alumnat i professorat cap a l’art.

Segons Ann Sutherland Harris i Linda Nochlin, a “Women artists”, sempre hi ha hagut dones que han sigut artistes, però eren invisibles per als llibres d’història. És un fet que algunes dones artistes van adoptar noms masculins i algunes altres simplement van usar les seues inicials perquè els seus treballs pogueren ser reconeguts en el món de l’art. Avui dia aquesta invisibilitat persisteix en la nostra societat. Podries nomenar 5 dones artistes? Quants homes artistes pots nomenar? Creus que aquesta gran diferència és directament proporcional a la importància de la dona en l’art? Què podem deduir d’aquest fet? L’escola sens dubte reflecteix la societat, i la manca de referències de dones artistes en l’educació primerenca és notable, però la societat també reflecteix l’escola, i és per això que la introducció de dones artistes en l’àrea d’Educació Artístic Plàstica ens dóna l’oportunitat de trencar aquest bucle d’invisibilitat.

Al llarg de la història de l’art modern, les dones no han tingut dret a la realització professional a través de l’art convencional, seguint els camins recorreguts pels artistes masculins. Llavors, per trobar la seua pròpia direcció, les artistes femenines van treballar amb tèxtils i artesania. Els homes havien ignorat en gran mesura aquests mitjans perquè els consideraven secundaris a la pintura o l’escultura.

Aquest fet va donar les dones la llibertat d’experimentar. Per raons similars van utilitzar nous materials i nous mitjans com la fotografia i el vídeo i es van convertir en innovadores en les performances i instal·lacions. És per això que hem de reivindicar l’art menor perquè ens ensenya a veure, a reajustar la nostra mirada, a inventar de nou el món visible i descobrir les possibilitats que existeixen i que per raons convencionals o ideològiques se’ns ha impedit explorar. La introducció de noves tècniques, dels “gèneres menors” i la diversitat en els enfocaments de l’art en l’educació primerenca guiaran els i les estudiants cap al plaer de gaudir de la gran varietat d’expressions artístiques.

En aquest context, el projecte planeja introduir els exemples de dones artistes europees en l’educació primària a través dels currículums de les arts, per valorar els seus treballs i mostrar la veritable importància que les seues obres han tingut en la història de l’art, trencant el bucle d’invisibilitat i els estereotips de gènere, amb l’objectiu de traslladar aquest coneixement a altres camps o matèries.

Mitjançant la introducció d’aquestes dones artistes en l’educació primària introduirem la diversitat de tècniques i s’ampliaran els enfocaments artístics.

El projecte contribueix a conscienciar sobre la importància del patrimoni artístic d’Europa i promou la igualtat de gènere a través de la ruptura dels estereotips de gènere en el camp artístic. També es dirigeix al desenvolupament de competències clau en alumnes de 10 a 12 anys i professors a través de l’Educació plàstica a Bari (Itàlia), Florina (Grècia), Luboń (Polònia) i València (Espanya).

SOLE

SOLE: Self organised learning environment (Entorns d’Aprenentatge Autoorganitzats).

El projecte es basa en la idea del professor Sugata Mitra de la Universitat de Newcastle, de crear Entorns d’Aprenentatge Autoorganitzats. Aquesta proposta implica un canvi en el paper del docent, ja que aquest ja no és un mer transmissor de continguts, sinó que és el responsable de plantejar reptes a l’alumnat, mitjançant la formulació de Big Questions (grans preguntes que en un ambient de recerca i creativitat l’alumnat ha de resoldre).

En aquest procés la intervenció del professorat ha de ser mínima, apostant així per una educació mínimament invasiva. El principal repte per al professorat en aquesta metodologia és trobar una Big Question que siga motivadora. Poden ser preguntes obertes que no tinguen una única solució, que permeten diversos enfocaments. Els alumnes organitzats en xicotets grups i amb el suport de les TIC comencen una recerca i comparteixen coneixements, col·laboren, argumenten, discuteixen, s’ajuden els uns als altres per a respondre a la Big Question plantejada.

Des de l’escola estructuràrem aquestes sessions i dissenyàrem un cartell que va servir de guia per a totes les escoles participants. En el qual s’indiquen els passos, el tipus d’agrupació, i el temps que han de dedicar per a cada pas del procés.