Últimes places per a Infantil 1 i 2 Anys!!

secundaria

Encara que ja fa uns quants dies d'allò, no ens oblidem del nostre viatge als Pirineus catalans, concretament a Boí-Taüll. La novetat estrela d'aquest curs, sens dubte, va ser l'snowboard. Molts i moltes vam ser els que vam anar a practicar aquest esport de la taula d'esquí. Moltes van ser també les caigudes que no ens impediren continuar endavant en el nostre aprenentatge. De segur, el curs proper ja estarem molt més solts i soltes per gaudir-ne.

Els altres vam optar pels esquís, més coneguts qu l'snowboard. Les classes diàries ens donaren molta seguretat i les vesprades ens serviren per practicar allò aprés.

L'oratge immillorable, no hi ha millor plaer que poder esquiar mentre llueix el sol. El recinte esportiu de Boí-Taüll va romandre tranquil durant aquells dies, la neu, encara que no massa abundant, oferia un aspecte idoni per gaudir de les pistes, les baixades, els telecadires i els bons moments amb companyes i companys.

Tant el personal de pistes com el de les instal·lacions ajudaren a crear un clima agradós i familiar. En definitiva, una estada inoblidable i genial. Esperem poder-la repetir el curs proper.

D'altra banda els que ens quedàrem per ací la darrera setmana del trimestre van vindre a Les Carolines disposats a participar en un seguit d'activitats que res no li havien d'envejar a la gèlida neu. Plegats vam gaudir de les exquisideses del taller de cuina de Sandrine, amb la quiche, el roti Orloff, l'amanida agredolça i les tòfones de xocolata, que vam cuinar amb molt d'amor i ens van saber bonísimes. També vam treballar l'estètica del barri del Cabanyal al taller d'art proposat per Rafa, que més tard es va transformar en tortuga al llarg de la performace del taller de drama.

A més 3 alumnes de 2n de Secunària, un de 3r i Emili entraren al túnel del temps i van caure a l'any 1003. Eren camperoles i camperols de l'Edat Mitjana. Van treballar durament el camp i havien de donar la tercera part de la collita al senyor del Senyoriu del Realó, la desena anava a l'Església i la resta per elles i ells. De manera que descobriren les grandeses i les misèries del nostre passat.

Com no podia faltar, també vam participar en competicions esportives, sobretot de colpbol, que ens va ajudar a cremar les energies i les tensions del trimestre.

Amb tot, ens va quedar temps per fer gimcanes, veure pel·lícules i aprendre dels documentals escollits per a l'ocasió, i junts vam aconseguir estrènyer llaços d'amistat i companyonia, que ens han fet més forts/fortes i ens han ajudat a estar més unides i units.

El viatge ha estat llarg però finalment ací estem. Les primeres taques blanques ens van fer cridar d'emoció malgrat que Jero, Laia, Hèctor i Sònia ens demanaren que no cridarem a l'autobús. L'arribada a les pistes ha estat fantàstica. Enguany més de la meitat dels participants hem escollit la taula -snowboard- en lloc dels esquís i, per tant, estem aprenent un nou esport. La resta, esquiadors i esquiadores aprenen, a poc a poc, a relliscar per la neu i gaudir de l'aire pur i del Sol de la muntanya. Ho estem passant realment bé i enviem un bes molt fort i els millors desitjos per a l'any nou des d'aquestes altituds.

Boi Taull 1

 

Boi Taull 3

El primer que van fer en arribar a la classe de 4t d'ESO va ser penjar el xupetí reivindicatiu amb el cartell “RTVV no es tanca” que, malauradament, hem vist omplint el carrers de València, en les darreres setmanes.

Jorge Calvete, Iñaki Navascués, pares de l'Escola i Imma Vijuescas, amiga de la nostra companya Anna Martínez, tenen una cosa en comú: els tres són treballadors de RTVV. Ens visitaren, passat divendres 13 i ens feren un magnífic testimoni del que ha estat una de les majors pèrdues per a la nostra llengua, el tancament de RTVV, que deixà d'emetre passat 29 de novembre per ordre del govern valencià.

Van ser moltes les preguntes i també moltes les respostes. Vivències personals, opinions, possibles errades, coses que es podrien haver fet millor, sentiments i emocions que es van viure el dia de la fi d'una entitat pública que ja no està, de la qual no existeix senyal, només un negre profund i silenciós que ens recorda que els valencians i les valencianes estem un poc més sols.

Ens han aportat molta informació que convertirem en un reportatge en el diari que publicarem a l'abril.

També hi hagué bones propostes i ganes de continuar endavant, ens demostraren que la gent del món audiovisual són persones creatives i amb ganes de reinventar-se. Desitgem que tingueu sort, com diria Lluís Llach.

Des d'aquest espai volem agrair a tots tres la seua presència i les seues ganes de continuar lluitant.

RTVV

Passat divendres dia 13 la classe de 2n de Secundària anà a l'Escola La Masia amb molta emoció. Era una trobada molt esperada. Cal recordar que al juny passat, quan el curs estava a punt d'acabar, 1r de Secundària La Masia i Les Carolines van compartir unes colònies ultraemocionants, ultraecològiques, ultrainoblidables: vam baixar la Via Verda amb la bici des de Barracas fins a Museros dormint en càmpings. Aina, Abe, Laia i Emili van ser els/les profes que acompanyaren en aquestes colònies. Abe va gravar molts dels moments d'aquestes colònies i passat divendres va ser el dia de l'estrena mundial de la pel·lícula, un èxit total d'emocions, d'il·lusions, d'alegries i enyors. 

Indaleci d'Índia

Passat 10 de desembre la classe de 2n de Secundària rebé la visita d'Ibn Zayid, un àrab musulmà que contà la seua vida: Vaig nàixer a l'alqueria de Musirus, al nord de Madinat Balansiya. Al mes de Jumada del 635 (febrer del 1238) vaig anar a refugiar-me a Madinat Balansiya. El dia més dur de la meua vida va ser dissabte 27 de Safar del 635 quan Jaume I entrà triomfal a València. En les capitulacions el nostre rei Zayyan pactà amb el rei infidel Jaume I que conservaria les nostres vides i que qui volguera podria anar cap al sud a Daniyya (Dénia). El viatge a Daniyya va ser molt dur, caminàvem prop de la costa, només podíem dur-nos les coses que ens caberen a les mans, res de cavalls o carros. Dones que estan parint i són abandonades, iaies i iaios o persones ferides que no poden continuar el camí, ens acompanya un silenci de caverna i una tristor que inunda el nostre cor. Després de Daniyya vaig anar a Alcalà de la Jovada i quan ens van atacar els cristians vaig trobar la mort.

El cavaller cristià Ramon de Cardona es trobà el diari d'Ibn Zayid que ha servit per a documentar la vida d'una persona no important però que visqué uns fets que canviaren la història.

L'alumnat de 2n va ser molt amable i va tractar molt bé aquest personatge històric vingut d'una passat medieval.

Pepet de l'Horta

Personatge 1

 

Personatge 2