secundaria

Sovint es diu que l’adolescència és aquella edat en què es deixa de ser un xiquet però encara no s’és un adult.

 

De fet l’adolescència és el trànsit de la infància a l’edat adulta. Un transit universal que sols ser costós .

 

Al llarg d’aquest aquest procés, el xiquet o la xiqueta anirà adquirint una major independència i seguretat en ell mateix. Però per poder-la adquirir, abans s’haurà de desfer de la dependència infantil que té dels adults, elaborant els dols per el cos infantil, els pares idealitzats i la bisexualitat . I per arribar a tenir un criteri propi ,també, haurà de rebutjar les opinions dels pares buscant les seves pròpies.

 

En conseqüència, la tradicional rebel·lia que mostren els adolescents envers els pares i l’autoritat en general no l’hem de veure sols com un problema, sinó com un pas necessari per a que aquell xiquet o xiqueta arribe a fer-se un adult amb pensament i opinions pròpies i capaç de valer-se per ell mateix (sentint que s'apropia de la seua vida).

 

L'adolescència es caracteritza per ser una etapa en la que els xics i xiques miren al seu interior, es qüestionen a sí mateixos i qüestionen els altres, tenen crisis emocionals , es rebel·len, es frustren, s'obsessionen i s'arrisquen entre altres moltes coses. El creixement físic i intel·lectual emmarca el procés de desenvolupament psíquic que de vegades es detén o, inclús, pot anar endarrerint el procés segons les dificultats amb les que es es troben per a madurar. Per tot aquest embolic ens trobem amb situacions freqüents de dificultats en els estudis en alumnes que mai havien tingut cap problema a l’escola. Els costa adequar els esforços, calcular el temps que necessiten per a les tasques, organitzar-se i planificar-se per ser més eficaços, concentrar-se en allò que han de fer…

 

El seu cos creix a gran velocitat. És el moment en el que la imatge és el més important i el seu cos representa els límits de la realitat, front a les fantasies mentals. Són anys molt conflictius, on els primers sorpresos són ells i elles amb tots els canvis que s'esdevenen al seu cos ,sense tindre el control, i els costa assimilar. Apareixen els complexos, les vergonyes, canvis físics i sexuals que els atabalen i dels que els agradaria fugir. Pot ser voldrien ser adults de sobte.

 

La primera part de l'adolescència (tipus maníaca i paranoide) es caracteritza perquè són més arrogants, contestataris, creuen que no tenen límits, es pensen que són els amos del món. Alhora culpen els altres del que fan, s'ofenen de seguida, es pensen que tot hom està en contra i que tot el món està pendent d'ells. En canvi, més endavant, a la segona etapa de l'adolescència ( tipus depressiva) es troben molt més reflexius i hi ha un major reconeixement d'allò que fan. Aquest procés sol acabar al voltant del 20 anys, encara que hi ha qui ho fa cap als 30 o, inclús, qui no el finalitza mai ( els típics adults immadurs).

 

 

Els amics i les amigues: La colla d'iguals és un referent molt important en aquestes edats, constitueixen un gran recolzament front la solitud i la incertesa ). Es deixen portar pel grup ( ja que no deuen buscar als pares per lo que suposa de continuar sent dependents ), els mestres o altres adults poden ser una bona alternativa. No convé que la família estiga en contra del grup, val més intentar conéixer-lo i procurar incidir d'alguna manera, encara que siga indirectament. No hi ha que oblidar que el diàleg pot sostindre les diferències .    

   Podem parlar d'esta primera fase (+/- 1r, 2n) on hi ha “turbulències”, una etapa carregada de dramatisme, on les amistats evolucionen ( es perden ) i s'esdevenen pels nous interessos dels diferents membres del grup. I una segona (+/-3r,4t) on parlaríem de la “consolidació dels amics/-gues”. Les amistats són un referent molt important ( i pot ser una dificultat afegida als adolescents que no troben la manera de relacionar-se) en estos moments en que es estan desorientats .

 

No és fàcil que confien en els adults perquè entren en conflicte en el seu desig d´autonomia. A més, hi ha una necessitat de distanciar-se del pare o de la mare o dels dos ja que això els recorda a la infantesa i els fa sentir-se dependents en un moment en que allò que busquen és assolir la pròpia identitat. I alhora necessiten la imposició de límits, un paràmetre per saber fins on poden arribar i un nord pel que poder lluitar. Per aquestes contradiccions és difícil acompanyar el creixement d´un adolescent.

 

Necessiten l'adult per a que li done seguretat,   com models de valors i normes i l'han d'ajudar en la crítica a l'exterior al món extern i a ell o ella mateixa. Un tira i afluixa en el que l'adult l'ha d'acompanyar, guiar i intentar comprendre'l, també frenar-lo, fer-li veure que es troben en un moment difícil ,que costa gestionar o assumir i adaptar-se a eixos canvis. Dient-los quan s'han equivocat o quan han encertat, però raonant la resposta, no imposant una sanció i prou. És important no dir-los que ens han decebut , perquè no hi ha maneres d’aprendre sense enganyar-se. Ajudant-los per a que aconsegueixquen un pensament crític més objectiu, quan ho facen mostraran indicis de que són més adults, fins acabar sentint-se responsables d’ells mateixa.

 

En quant al despertar sexual, normalment les xiques es desenvolupen abans que els xics. A 1r i 2n de la ESO les relacions amb l’altre sexe són d'espill, volen veure fins on arriba la seua capacitat d'atracció i observen en l'altre la reacció, reafirmant-se en la seua identitat sexual ,( funcionen per rivalitat entre el mateix sexe com si fora un trofeu en una carrera de conquestes ) per arribar més tard (3r i 4t) a incloure la sexualitat dins d'una relació amb l'altre com a persona (sencera).

El interessos es troben en qüestionament, fins que troben els nous, poden estar molt passius. El temps pot estar dedicat moltes vegades a imaginar-se el món (somniar desperts).

 

 

Respecte al desenvolupament intel·lectual, Piaget diu que a partir del 12 anys l'alumne accedeix al període de les Operacions Formals, caracteritzat pel pensament hipotètic- deductiu. L'adolescent té la capacitat potencial d'imaginar tot allò que podria estar allí però que no està. Pot pensar més enllà de la realitat concreta. Les seues operacions mentals es relacionen amb les proposicions lògiques i amb el raonament deductiu

(basats més sobre construccions teòriques que sobre imatges concretes).

És capaç d'un pensament inferencial, és a dir, que l'adolescent pot pensar al voltant del pensament les idees i no solament sobre coses existents, com ocorria en el període anterior (Operacions concretes). Es tracta d'un pensament proposicional (és a dir: pot aïllar de manera sistemàtica totes les variables individuals, més totes les seus combinacions, pot estudiar una variable mentrestant, manté constant, a les altres. És capaç d'entendre i valorar les abstraccions simbòliques de l'àlgebra i la crítica literària.

Per aquesta raó , sovint, s'involucra en discussions sobre Filosofia, Religió i la Moral en les que s'aborden conceptes abstractes tals com la justícia i llibertat. Pensa respecte les idees, sobre els seus propis pensaments i pot construir un univers de possibilitats.

Amb l'ús d'hipòtesi, l'adolescent pot adoptar el punt de vista del seu adversari i tindre en compte les conseqüències a les que pot conduir-li el seu argument. No necessita creure en el que diu el seu adversari per tindre'l en compte, pot veure la seua posició com una més de totes les possibles.

 

Amb l’inici d’aquesta nova fase ,d’evolució de la intel·ligència, amb major capacitat d’abstracció trobarà més facilitat per accedir al món de l’estudi i del treball.

 

Aquesta intel·ligència abstracta no l'adquireixen tots al mateix ritme i temps.En cada cas és diferent, existeix tanta diversitat d'adolescents com diversitat de contextos. Xiquets i xiquetes adoptaran conductes molt diferents , així com també faran activitats molt diferents i tindran valors i actituds potser fins hi tot contraposades. I els adults que els acompanyen tenen una gran responsabilitat en ajudar-los a créixer i sostindre la incertesa que suposa que ningú sap com acabara l´aventura .