secundaria

L'adequació de les exigències curriculars a les possibilitats cognitives de l'alumnat, o l'ajust entre els continguts i la intel·ligència, és bàsica per a una bona programació.

La teoria de l'aprenentatge basat en el constructivisme és molt útil .

La Pedagogia del Constructivisme considera al coneixement de totes les coses com un procés mental que l'alumne desenvolupa de manera interna conforme interactua amb el seu entorn. És a dir: seria la construcció del coneixement a través d'activitats basades en experiències riques en els contextos.

El que l'alumne/a pot aprendre en cada moment depèn de la pròpia capacitat cognitiva, dels coneixements previs i de les interaccions que puga establir amb el medi. Això li permetrà construir criteris estables per a així poder interpretar , anticipar-se als canvis i actuar en conseqüència amb el medi   (aquests criteris varien amb l' edat).

L'aprenentatge és l'activitat per la qual el subjecte accedeix i interioritza les pautes culturals del grup al que pertany en qualsevol cultura.

 

En el desenvolupament de cada subjecte, intervenen 3 aspectes:

-l'aspecte cognitiu (Pensament)

-l'aspecte neuro-endocrí (metabolisme, el pes, la talla, les ones electroencefalogràfiques...)

-l'aspecte Psicosocial afectiu: (el mode d'establir vincles, de defensar-se davant l'angoixa, de la agressivitat....).

Tots tres ens donen la maduresa de l'alumne.

 

Piaget diu que la intel·ligència és l'adaptació del subjecte a situacions noves i, per adaptació, entenem l'equilibri que hi ha entre l'assimilació i l'acomodació. En l'assimilació l'infant incorpora elements del món que li envolta a la seua activitat i en l'acomodació el xiquet/a modifica la seua activitat per afrontar i acomodar allò que és nou. És la recerca d'aquest equilibri el que condueix a la ment cap a nivells més alts del desenvolupament.    

Piaget divideix la seqüència del desenvolupament del pensament en períodes, cadascun dels quals, està originat en l'anterior i és, alhora, base per al següent.

 

ETAPA SENSÒRIO-MOTRIU: (des de el naixement fins els 18-24 mesos): les primeres manifestacions del xiquet a nivell intel·ligent apareixen en les seues percepcions sensorials i en les seues activitats motrius o capacitat de resposta . Al principi no sap que els objectes tenen una existència pròpia i serà, després de moltes experiències (amb objectes que cauen i roden fora de la seua vista), quan el xiquet començarà a buscar-los indicant que sap que estan allí. És l' inici del pensament com a lloc de representació de l´absència. A més a més, comença a anticipar-se a alguns esdeveniments ( Ex: si s'obri la porta, és una senyal que algú va a entrar) i a respondre a determinats estímuls (per exemple, al escoltar a la seua mare encara que estiga fora del seu camp visual).

Després de l'any predomina la conducta exploratòria, les seues accions es fan intencionals i experimentals, hi ha una recerca dirigida a un determinat fi. Fa tot el que pot per tal d'obtindre l'èxit (per exemple, agafar un objecte) va disminuint el número d'assajos, comença a variar els seus moviments per a veure com canvien els resultats, aprèn a emprar nous medis per aconseguir un fin (Per exemple, pot atraure els objectes cap a ell, emprant un pal).

Resumint, el xiquet se n'adona que les persones i objectes existeixen independent-ment d'ell, adquireix la noció de la "constància" de l'objecte més enllà de la presència concreta , el que li permetrà separar-se dels pares conservant la seua existència.

A més, ha desenvolupat una primitiva noció de causalitat (certes accions produeixen determinats efectes), d'espai i de temps (sap que els successos quotidians tenen certa seqüència, el bany i desprès a dormir ).

 

 

ALUMNAT D'INFANTIL:ETAPA DEL PERÍODE PREOPERATORI: (dels 2 fins 6-7 anys)

 

La primera etapa (de 2 a 4 anys aproximadament) és l'estadi dels Pre conceptes .

L'egocentrisme, ( creure's el centre del mon) i no tindre clars els límits entre ell i els altres, fan que els seus pensaments tinguen les següents característiques:

 

-Suposen que tot el món comparteix els seus desitjos, que el món ha estat creat per a   ell i que pot controlar-lo (pensament màgic). Per ex: ballar en cercle pot fer que ploga, que el sol el segueix quan ix a passejar....

 

- S'observa una incapacitat per posar-se en lloc d'una altra persona (per ex, quan continua molestant a la seua mare o pare encara que li han dit que els fa mal el cap) o d'un objecte (no reconeix un lloc des de altre punt de vista ).

 

- També l'egocentrisme es veu a nivell del seu discurs: li costa contar una cosa, de manera clara, dóna per suposat que l'entenen. Així quan diu: - i ell vingué i ella ella me digué.....sense que done cap pista de quins són ell i ella.

 

- Tampoc pot reconstruir o justificar el seu pensament (creu que l'adult sap allò que ell pensa, sense que s'ho haja explicat). Passarà prou de temps fins que les paraules adquirisquen significacions sociabilitzades..

 

- Altra característica és l'artificialisme està lligat i relacionat amb l'animisme: el xiquet creu que el món està viu i conscient (que el sol el segueix per ensenyar-li el camí, que una cadira "pícara" és la responsable de la seua caiguda...)

 

Passa per diferents moments:

- Tot està viu.

- Entre els 3-4 anys té vida tot el que té activitat (el vent està viu perquè mou els arbres).

- Entre els 5-6: està viu tot el que es mou en oposició al que està inert. (el vent està viu perquè es mou, però les muntanyes no).

No té en compte si el moviment ve de dins o de fora.

- Per últim i desprès d'un temps, considerarà solament viu als animals i les plantes.

 

 

 

 

 

 

A partir dels 2 anys en el/la xiquet/a   augmenten les conductes que impliquen l'evocació representativa d'un objecte o d'un esdeveniment absent i que suposa l'ús d'un significant , i el podem observar en :

 

- El llenguatge incipient, que permet l'evocació verbal d'esdeveniments absents.

 

- En la representació que realitzen en un dibuix (gargoteja i diu que és un cotxe).

 

- En la imitació diferida: és una acomodació gestual d'un model no present. Això indica la presència d'una imatge mental d'un esdeveniment passat ( per ex: el xiquet que ve a un altre xiquet amb rabioles, que s'enfada, crida i quan ja no està present, imita l'acció, rient-se.)

 

- En el Joc Simbòlic: és el joc "del com si" , el xiquet utilitza els objectes per a representar altres objectes o successos que no es troben presents. Per ex: un pal és usat com si fora un cavall o un arma.

En el joc predomina la assimilació sobre l'acomodació; el xiquet modifica el que és real en funció de les seues necessitats. El joc simbòlic és molt important perquè el nen assimila les activitats, rols i idees del món que li rodeja. ( quan li dóna corfa de taronja a la seua nina com si foren macarrons o utilitza una corfa de nou com si fora un got, observem l'ús de símbols (com el got i menjar), està assimilant i consolidant com part de la seua experiència, les activitats observades en el seu medi.

Al mateix temps, l'assimilació està equilibrada per l'acomodació Ex: el xiquet que està en una cadireta alta imitant les maneres i gestos de l'adult durant el dinar, eixe xiquet està acomodant els seus hàbits a l'acció de dinar com el fa la gent del seu ambient.

 

En la imitació L'INFANT sembla estar fent un esforç per acomodar-se a nous propòsits i activitats; en el joc, el xiquet assimila eixos propòsits i activitats per a la seua satisfacció.

 

Hi ha 3 tipus de jocs:

- Els jocs pràctics: que pertanyen al període Sensorio-motriu (posar pedres dins d'un bot, llançar pedres, apilar blocs,...)

- Els jocs simbòlics: que es troben, fonamentalment, entre els 2-4 anys del període Preoperatori.

- Els jocs reglats: fonamentalment, són del període Operatori.

 

DARRER CURS D'EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMERS DOS CURSOS DE PRIMÀRIA:

 

Durant la segona meitat del Període Preoperatori (des de els 4-5 fins 7anys aproximadament) el xiquet es troba en l'etapa que Piaget anomena : Estadi Intuitiu:

el xiquet/a està experimentant el seu pas fins el pensament lògic però és enganyat, contínuament, per l'aparença de les coses, el seu pensament continua sent imaginatiu i intuïtiu i l'equilibri entre l'assimilació i acomodació no és permanent; es tracta d'un pensament centrat en un sol aspecte (si considera un aspecte (per ex. el grossor d'una bola de plastilina no considera un altre, per ex. la llargària), el seu pensament es basa en "la percepció immediata".

 

A finals d'aquesta etapa , a través de l'assaig i error, pot arribar a conclusions correctes (per ex. en la seriació per grandària, mesurant les cistelles (una amb les altres) pot agrupar-les de major a menor.

 

Durant aquest període l'ús del joc simbòlic va perdent importància en favor de la imitació d'activitats de la vida real; el xiquet/a s'acomoda cada vegada més al mon que li envolta, els jocs es tornen més coherent i socials i s'anirà desenvolupant fins convertir-se en un joc en grup on cadascú té un rol diferent. També es dona compte que els esdeveniments es succeeixen un darrere l'altre en el temps i l'espai.

 

ALUMNAT DE PRIMÀRIA: PERÍODE OPERACIONAL CONCRET: (des dels 7anys, 7 i mig fins 11-12anys)

Les operacions són les activitats de la ment,(un acte interioritzat) en contraposició de les activitats corporals del Període Sensorial- motor.

 

En aquest període, el xiquet/a es troba alliberat de l'impacte de la percepció immediata i "és capaç d'ordenar, mentalment", cap endavant i endarrere en el temps i a l'espai. Ara, "pensa" abans de donar una resposta; però en aquesta etapa, solament pot "pensar al voltant d'objectes i coses existents".

En aquesta edat el xiquet/a, té un nivell d'equilibri anomenat: AGRUPAMENT( són estructures del pensament lògicament organitzades (perquè cadascú dels elements es relaciona amb els altres) i reversibles.

En aquesta etapa hi ha dues components de l'agrupament: la classificació i la seriació.(abans del 7 anys, les relacions entre les parts i el tot són molt difícils) que permetran l'aprenentatge del número i les operacions matemàtiques.

Desenvoluparem un exemple d'una conducta classificatòria: Si el donem al xiquet/a,

de 4-5 anys: 6 gossos i 2 gats i li preguntem:

-hi ha més gossos o més animals?, el xiquet o xiqueta menor de 6 anys dirà: -gossos, perquè el que escolta és: hi ha més gossos o gats? perquè han dividit el tot en dues parts i sola- ment, pot pensar en les parts (per a ell, el tot no existeix, en eixe moment). A partir del 7 anys el pensament del xiquet/a es fa " reversible", ( capacitat de tindre en compte, simultània i mentalment, dues accions oposades). Ara pot separar el tot en dues parts i, després, ajuntar-les en un tot (hi ha més animals)(2+3; 3+2; 1+4)

També, nivell de llenguatge, pot categoritzar (és un animal, un vehicle...) i dir qualitats importants.

Exemple de Seriació: si li donem 7- 8 cistelles per a què les ordene de major a menor: A partir dels 7-8 anys, s'observa una anticipació, que evita els tanteigs, els assaigs i errors; el mètode consisteix en buscar el més gran de tots, desprès el més gran de la resta i així successivament, i si se li dona una cistella que teníem amagada, "pensa, busca mentalment el lloc i el posa i això és perquè té la reversibilitat operatòria, en la qual, un element és, al mateix temps, més gran que els precedents i més xicotet que els posteriors (el 8 és més gran que els números fins el 7 i el 8 és més xicotet que el 9....).

Respecte al joc: es produeix l'abandó definitiu del joc simbòlic en favor dels jocs socialitzats i reglats. Pel xiquet ben adaptat, el joc ja no és molt diferent de l'activitat intel·lectual. Respecte a les normes d'un joc: davant dels 10 anys són considerades sagrades, immutables, imposades pels adults. A partir d'aquesta edat, es converteixen en acords fets per ells mateixos, depenen de les costums locals i poden modificar-se a voluntat si tots acorden.

 

ALUMNAT D'ESO: Període d'Operacions Formals (Període del Pensament Lògic il·limitat)

(des de 11- 12 anys fins els 15-16 anys)

 

A partir del 12 anys l'alumne accedeix al període de les Operacions Formals, caracteritzat pel pensament hipotètic- deductiu, l'adolescent té la capacitat potencial d'imaginar tot allò que podria estar allí però que no està. Pot pensar més enllà de la realitat concreta. Les seues operacions mentals es relacionen amb les proposicions lògiques i amb el raonament deductiu

(basats més sobre construccions teòriques que sobre imatges concretes)

 

És capaç d'un pensament inferencial, és a dir que l'adolescent pot pensar al voltant del pensament, les idees i no solament sobre coses existents, com ocorria en el període anterior (Operacions concretes), es tracta d'un pensament proposicional (és a dir: pot aïllar de manera sistemàtica totes les variables individuals, més totes les seus combinacions, pot estudiar una variable mentrestant, manté constant, a les altres. És capaç d'entendre i valorar les abstraccions simbòliques de l'àlgebra i la crítica literària).

 

Sovint, s'involucra en discussions sobre Filosofia, Religió i la Moral en les que s'aborden conceptes abstractes tals com la justícia i llibertat.

 

Pensa respecte les idees i dels processos de pensament i pot construir un univers de possibilitats.

Amb l'ús d'hipòtesi, l'adolescent pot adoptar el punt de vista del seu adversari i tindre en compte les conseqüències a les que pot conduir-li el seu argument. No necessita creure en el que diu el seu adversari per tindre'l en compte, pot veure la seua posició com una més de totes les possibles.