Últimes places per a Infantil 1 i 2 Anys!!

secundaria

Molt bona nit, familiars, companys i companyes, amics i amigues i, sobre tot, molt bona nit a l'alumnat

Semblava que aquesta nit no arribava mai, que, fins i tot, el curs mai s'acabava. Però ja està: els estudis obligatoris s'han acabat. Enhorabona!

 

La primera part de la vostra vida acadèmica ja està acomplida. No ha estat gens fàcil , ni curta, aquesta etapa que, en aquest o en altra escola començà amb mesos o tal volta amb 1 o 2 anys d'edat.

 

Tothom s'ha dedicat a educar-vos i instruir-vos, així s'ha fet sempre: la vostra família, els vostres veïns, els vostres amics, els vostres mestres, els llibres que heu llegit, les pel·lícules que heu vist, les converses que heu mantingut, els jocs als que heu jugat, les vesprades avorrides que heu passat, les aventures que heu viscut, les colònies i les visites a teatres, museus o exposicions; les converses de persones grans que heu escoltat, les confidències dels amics, els plors per perdre algú o els plors d'alegria, les rialles, les bromes... tot educa.

 

Tots i totes aprenem dels demés, de les coses ja realitzades, dels somnis, dels invents a fer i durant 16 anys, els primers de la vostra vida, heu vingut a l'Escola a relacionar-vos, a viure les diferències que -malgrat que en moltes ocasions ens molesten- sempre ens enriqueixen.

 

Heu aprés els colors, a comptar 1-2-3, a escriure el vostre nom, a vestir-vos, a utilitzar la cullera, a esperar, a compartir, a mirar l'oratge, a fer reunions de classe, a subratllar, a memoritzar, a entendre preguntes, a raonar, a sintetitzar, a canalitzar la protesta, a dir no i a dir sí; heu tingut l'oportunitat d'aprendre a conviure amb iguals adonant-vos que cadascú és únic i diferent...

 

I us hem ensenyat que no hi ha camins per a la pau, puix la pau és el camí; que la llibertat és un bé irrenunciable i que es construeix i es guanya; que conviure és meravellós i que implica renúncies perquè la vida és de tots, no sols dels que pensen com una o un mateix.

 

Que viure sense dificultats és impossible, però és possible resoldre les dificultats.

 

Que la violència i el totalitarisme no duu a cap lloc, sols al de la infelicitat.

 

Que deixar-se ajudar dóna el mateix plaer que ajudar.

 

Que l'amor és divers, però sempre ha d'incloure respecte.

 

Que el poder reflexionar és el que ens diferencia de la resta d'éssers vius i que ens fa autònoms, responsables i solidaris.

 

Que l'humor pot tindre límits... o no...” (Què bé ho féreu!)

 

Que la pobresa és, en moltes ocasions, invisible. (Què bé ho tornàreu a fer!)

 

Que guanyar premis és bonic.

 

Que el reconeixement de l'esforç és necessari; que no es pot viure sense afecte; que la raó no pot anular els sentiments ni els sentiments menysprear la raó.

 

Que viure no és fàcil.

 

Heu tingut la possibilitat d'aprendre que som persones privilegiades perquè no fugim de casa per causa de la guerra, o de la fam o per les nostres idees o dels nostres pares.

 

Heu anat a una escola a l'aire lliure i al sol que ha intentat ensenyar-vos que és millor ser senzill que complicat, positiu que negatiu, obert que no tancat, natural abans que sofisticat.

 

Hem intentat ensenyar açò i moltes assignatures, hem intentat ensenyar-vos com funciona la vida, com és la nostra societat; us hem intentat dir que una paraula sempre és millor que una pedra, que un drap blanc, millor que qualsevol bandera i que quan es diu no és no.

 

Que tots els sers humans som iguals sense cap distinció i tenim els mateixos drets i deures.

 

Hem intentat ensenyar que una de les feines a fer és repartir millor la riquesa, combatre la injustícia sense caure en un combat injust, dir bon dia i bona nit en alçar-se i gitar-se. Demanar per favor les coses i donar ànims quan l'altre els necessita.

 

De la mateixa manera que us hem intentat ensenyar açò, hem aprés de vosaltres noves paraules, nous estils d'indumentària, nous valors, eixos que fan mantenir viva l''alegria de què la vida continua i que sereu capaços de gaudir-la.

 

Intenteu ser feliços i estimar allò que us envolta: la mar, la casa, el camp, els carrers, però, per damunt de tot, les persones.

 

En nom de totes les persones que han treballat i treballem amb vosaltres, una abraçada!

 

Actecomiat2018 1

 

comiatpromoció2

 

comiatpromoció3

 

comiatpromoció4