secundaria

Divendres 9 de març la classe de 4t de Secundària rebé la visita de Miquel Romeu, un obrer de la revolució industrial. L'alumnat de Lituània també estava i curiosament Miquel parlava en anglés, també digué 2 o 3 paraules en lituà. El pobre contà la seua vida que començà al 1840 a Mataró, prop de Barcelona. Als 5 anys ja estava treballant a una fàbrica tèxtil i com era a 2 hores d'on vivien les obreres i obrers, l'amo els obligava a dormir a la fàbrica. Treballava 15 hores al dia 7 dies a la setmana però el 28 d'octubre del 1848 visqué una experiència molt emocionant. El dia anterior l'amo els deixà anar a dormir a casa, i a l'endemà havien d'estar tots i totes a l'estació de ferrocarril de Mataró perquè circularia el primer tren per Espanya que anà de Mataró a Barcelona.  Un dia Miquel presencià un accident brutal, a son pare li caigué una peça de ferro i el va destrossar. Quan mor son pare, sa mare, Júlia, decideix endur-se tota la família al seu poble natal, Alcoi. Fan el viatge amb tren fins a Barcelona i després amb un vaixell de mercaderies fins al Grau de Gandia. Després caminant fins a Alcoi. Al poble de sa mare troba treball a la fàbrica tèxtil de Raimon Carbonell però un dia estaven preparant una vaga al carrer del Vidre, era gent de la I Internacional, la guàrdia civil els deté i empresona. Un any després són amollats al carrer però ningú els vol donar treball, aleshores parla amb la mare i decideix emigrar a València. Allà troba treball a un poble proper, El Cabanyal. Treballa a una fàbrica de la seda però un dia la tanquen perquè no es pot exportar seda a Anglaterra a causa d'una guerra. Pateix fam i desesperació fins que el governador de València, Ciril Amorós, decideix tombar la muralla de València i així donar treball a tota la gent aturada. Després torna a Alcoi i es reincorpora a la fàbrica de Raimon Carbonell. Participa després en la construcció del ferrocarril Alcoi-Grau de Gandia. Després treballarà de revisor. El 3 de març del 1904 l'església aconsegueix que els diumenges siguen dies sense treball perquè puguen els obrers i obreres anar a missa, però un dia de festa és un dia sense cobrar i per tant un dia sense menjar. Miquel baixava un dia amb el tren cap al Grau de Gandia quan un accident li provocà la mort. Una vida molt dura, i gràcies, Miquel per la interessant visita.

Maduixa Rosa

Miquel Romeu