secundaria

Passat 13 de novembre un personatge paleolític, Burna Burna, visità l'escola. No entrà a cap aula perquè els edificis li feien por però va veure una cova, el petit jardí que hi ha baix del despatx de Trini i es posà a dormir. Després anà pel pati de Secundària i es trobà moltes/molts alumnes (eren de 1r) que estaven a les grades i començà a contar la seua vida: el fred que patia per la nit, i de sobte escalà una paret, la que dona als horts i llançà unes branques, després passà a un pi per baixar i des d'una branca es llançà al terra. Utilitzà les branques,que tenien moltes fulles, com a mantes. Tenia fam i set. A l'endemà menjà formigues i després tingué molta sort perquè va caçar, llançant pedres, un conill. Eixa nit no patí fred perquè va trobar una cova. A l'endemà començà a ploure molt i va poder beure aigua amb les mans o la que es quedava per la barba i els cabells, però després li atacà una rabosa i el va ferir, totes les cames les tenia plenes de sang. Dormint eixa nit començà a pedregar, a caure granís, ell deia "esperit, no bo", i va perdre un ull. A l'endemà a penes podia caminar entre les ferides de la rabosa i les del granís però tingué molta sort perquè va trobar una cova per dormir encara que s'esglaià molt perquè hi havia dues dones i dos homes dins, però es va fer amic d'elles i ells. Tenien foc i no patí fred, a més li van donar de menjar. A l'endemà el foc s'havia apagat i va viure una experiència inexplicable: aquelles persones van fer foc, i li ensenyaren a Burna Burna a fer-ne, "esperit bo, esperit bo" deia Burna Burna. Després seguiren el camí i s'acomiadaren. Burna Burna es trobava un poc millor de les ferides i pogué caminar, ja de nit intentà fer foc però no ho va aconseguir.

 

Una experiència molt emocionant per a tot l'alumnat.

 

Maduixa Rosa

 

Paleoliticament1

 

paleoliticament2